L'encant natural de Biscaia

El primer viatge d'aquest 2020 ha estat una escapada a Biscaia.

Hauria d'haver estat de 4 dies, però vaig haver de tornar a corre-cuita després de que el govern decretés l'estat d'alarma originat per la crisi del COVID-19.

Tot i així, vaig poder disfrutar d'un parell de dies descobrint pobles amb encant de la costa basca.

Vaig arribar a Bilbao i el meu amfitrió de couchsurfing, l'Isidro, em va venir a recollir a l'aeroport per portar-me on ell vivia, Getxo, un municipi de la costa biscaïna, format per diferents zones residencials a mode de ciutats-jardí típicament  angleses. Destaquen difertents palauets construïts per  la burgesía durant la industrialització.

La millor manera de descobrir Getxo és amb bicicleta pel carril bici tan bonic que tenen. L'Isidro em va marcar la ruta que havia de fer per arribar al punt més icònic, "El puente colgante", vaig agafar la bici i cap allà que vaig anar.

Declarat Patrimoni de la Humanitat l'any 2006, és una de les construccions més representatives de la Revolució Industrial. 

Construït l'any 1893 per l'enginyer Ferdinand Arnodin i l'arquitecte Albert de Palacio, deixeble d'Eiffel, aquesta espectacular estructura de ferro uneix els barris les Arenes i Portugalete.

Actualment, és el transbordador més antic del món encara en actiu.

Es pot creuar a peu per la passarel.la, a 50m d'alçada on les vistes a la desembocadura del riu Nervión són extraordinàries o amb la barqueta que transporta vehicles i persones.

Al vespre vam visitar un poblet de pescadors anomenat Plentzia, on el seu casc antic amb els seus carrers empinats i el passeig vora la ria Idaizábal, el fan el destí preferit dels bilbaïns.

L'endemà, vaig visitar Algorta i el seu Puerto Viejo, una petit barri de pescadors, on combinen antigues construccions on vivien els mariners juntament al bullici dels bars on degustar uns pintxos mirant el bonic paisatge de la costa biscaïna. Vaig trobar-me amb un dia assolellat, atípicament basc, inclús vaig agafar coloret!

Els carrerons amb cases totalment reformades amb l'arquitectura típica basca, les barquetes antigues esperant al port a ser dutes a pescar, els pescadors comentant l'estat de la mar i la tranquil.litat del lloc va ser el que em va agradar més, a part del pintxo i el txacolí que estava boníssim.

Aqui em vaig trobar amb l'Iñaki, un noi couchsurfer, que em va fascinar amb el seu coneixement de la història de la seva ciutat, com ara la història  del símbol de la ciutat, El sireno, un mural, obra del fotògraf argentí Marcos López, que es va inspirar en la sireneta de Copenhagen i representa l'immigrant que ve d'Amèrica a Europa.

Vam compartir una bona passejada, les nostres experiències a través de "couchsurfing" i un dinar on el postre tradicional basc que em va recomanar va ser un "goxua" , el vaig trobar súper bo!

Ens vam acomiadar i tot seguit em vaig trobar amb la Chantal, una altra couchsurfer amb qui havia quedat per anar fins a San Juan de Gaztelugatxe, juntament amb l'Isidro.


Aquest és un dels llocs més increïbles on he estat mai. Situat entre les localitats de Bakio i Bermeo, aquest illot està unit a la costa a través d'un pont de pedra i una escalinata de 241 graons. Sobre l'illa s'erigeix una ermita dedicada a Sant Joan que data del segle X i que ha sigut escenari de pirates, akelarres ,llegendes i s'ha donat a conèixer mundialment gràcies a la sèrie "Joc de trons".
Quan arribes a dalt la tradició és tocar la campana tres vegades i demanar un desig...en el nostre cas en demanàvem un per cada cop que tocàvem la campana!



Sentir la força del mar Cantàbric als meus peus mentre veia com el sol es ponia és una postal que em serà difícil d'oblidar.

Tornant del meu dia explorant la costa em vaig trobar amb les notícies de que s'havia decretat l'estat d'alarma i es recomanava quedar-se confinat a casa i evitar els desplaçaments innecessaris. Vaig decidir cambiar el meu vol de tornada per l'endemà mateix.

L'endemà em vaig acomiadar de l'Isidro. Vaig agraïr-li enormement la seva hospitalitat. Vam compartir moments molt agradables i em va posar les màximes facilitats per conèixer la seva ciutat i va fer que em sentís molt a gust a casa seva.

ESKERRIK ASKO !!!

De camí a l'aeroport vaig aprofitar per veure el museu Guggenheim desde fora.
Inaugurat el 1997, aquest edifici creat per Frank Gehry, va reconfigurar el perfil de la ciutat, fins convertir-se en la seva imatge més icònica.

A l'entrada ens dóna la benvinguda en Puppy, una escultura de 12
m. d'alçada confeccionada amb milers de flors, creada per l'artista Jeff Koons l'any 1997, amb la finalitat d'atraure l'optimisme, la confiança i la seguretat.

Abans de marxar cap a casa vaig quedar amb en Vicenç, un noi que havia hospedat a casa meva fa uns anys i que li havia fet la promesa que quan em fos possible l'aniria a visitar i em deixaria fer un canvi de look a la seva perruqueria....per mala sort el dia que m'havia fet la reserva havia hagut de tancar perquè el govern espanyol va decretar l'estat d'alarma a tot el país i tots els comerços van anar tancant aquell dia i encara avui, 15 dies després tot continua tancat excepte supermercats, farmàcies i llocs on venen productes de primera necessitat.

Ens trobem davant la primera crisi pandèmica del segle XXI i ara mateix tothom està confinat dins les seves cases i només ens queda esperar que tot això s'acabi el més aviat possible i podem tornar a sortir als carrers i disfrutar de la llibertat.


Vam fer una petita volta pel Casco Viejo. A la taberna Basaras vaig pendre un vermut "Basaras" ,  a base de la combinació de varis licors i algun secret, que el seu creador  no em va voler revelar però que estava molt i molt bo i un xic fort pel que jo estic acostumada! 😅

L'últim zurito i bilbainito del meu viatge a Euskadi al bar Epelde.

Abans de marxar vaig conèixer  la Mamen Moreau, la parella d'en Vicenç, una dibuixant de còmic aragonesa molt simpàtica.

Amb els seus llibres vaig poder passar una estona distreta i divertida de tornada a casa.